La premsa internacional ha estat unànime i molt explicíta (gràficament molt explícita) a l'hora de definir el joc de La Vida d'ahir. (Menys La gazzeta dello sport que titulava "dove andato Garufi?")

En poques paraules (bé, en cap paraula). I aixó no és una poesia visual den Brossa, aixó és lo que és, i sí, ens agrada regodearnos (me encanta la mierdaaaa). Aquest partit quedarà dins la memòria de molts com La Gran Merda de Partit.

* Graxix Joan per la idea

D'oh!

Avui és el dia, el partit de l'any, el todo por el todo, el mono de mecánico i la piel de trabajo, el futbol es así i la carne en el asador, este es uno i tiki-taka, quien perdona pierde i quien busca el empate tambien....avui sabrem si La Vida sap rematar la feina i guanyar un partit que -i no ho hauìa de dir- peró sortim de favorits, si, si, noltros! de favorits...

Al es 21:00. U Poli.

Ja hi ha data de llençament del GTA IV: 17/10/07 (Als EUA supós)

Mentres tant. Do you remember? ...WELCOME TO THE JUNGLE!

Hay un hombre en España.

Sense paraules: Per joc i ganes hauriem d'haver guanyat noltros pero... El fútbol es así, i La Vida también. Foto oficial:

Carretera vella Pollença - Alcudia. 08:50. 19/04/07. Fitzcarraldo!! Me voleu dir que putes feia avui dematí un trailer de 300 rodes i 4000 tonelades amb un yate de més de 40 metres damunt, enmig de la carretera i fent una maniobra inverosímil (suposadament donar la volta quant s'ha vist estret, pero es capullo ocupaba dos carrils i mig de dos) i amb cara de I'm not suposed to be here today.

Aquesta carretera dona molt de joc, en podríen fer una especie de sit-com-road-movie, un nou génere que desde aqui propós generosament. Les històries es poden contar des dels cotxes de la gent que cada dia passa per allà per anar a currar o a on sigui. Ni extres, ni actors ni guió: Tu te'n vas per allà i cada dia en passa alguna. Per cert vaja cara en Klaus Kinski aquest que té no?... quina por.

Per seguir un poc amb el tema més interessant dels darrers díes -molt més interessant sempre la política regional que la estatal, més que res per el regust de xafardeo de poble que té- no vos perdeu la entrevista que li fa na Marisa Goñi al darrrer fitxatje del PP Balear. No trobau que correspón al tipo de tia atractiva/buenorra per l'aura que desprén (o sigui: Se pot estar bona i escriure llibres(?!), encara que ella vol destacar una cosa més que l'altre) que dona una mica la imatge d'estar en la parra i es mes viva que un llamp?

I no deixeu d'entrar, per favor, al blog den Matias Vallés: El oràculo

Perquè a Prison Break els dolents són tan dolents?

No vos dona la impressió que la gent que esta a obres públiques fent alguna cosa a le carreteres estan encantats de putejar-te?
He observat que, mentres tu fas cola pacientment i esperes que, amb la seva magnificència, et deixin passar, en el moment que passes, estret per devora ells, et miren amb mitja rialla mentres s'encenen un cigarret i pensen: Capullo, pens allargar aixó tot el que pugui i més, perque quant tornis encara hi siguem.
La Llei de Murphy s'encarrega de la resta, quant frisses te toca ser el segon de la cola (acaben de tallar el pas i ara només venen els d'enfrente). Clar, el de devant no ha tengut els collons de passar devant "l'Autoritat" (un pobre home amb un disco de prohibit le paso, que ni ell entén que vol dir). Si no frisses sol passar que no t'aturen.
A lo que anava: Perque la gent que esta amb la cosa publica (no tothom supós) disfruta -o ho pareix- de veure't empipat?. Que he d'esperar per una obra? Esper. Que he de fer cola devant una finestreta (les altres dues son a berenar, que esa es otra)? Esper. Ara: Que no te mirin amb aquesta cara de superlativitat i perdonavides amb mitja rialleta perque al próxim que me mostri un disco de prohibido el paso, li passaré per damunt!

Motiu: Obra al pont de la carretera vella de Pollença a Ca'n Bisanyes. Camió aturat. Només passa un cotxe. Cola de collons les 08:45. Els dos operaris -segur que amb problemes d'impotència- s'encenen un cigarret mentre comenten la jugada. Per cert aquest pont ni el del riu Kwai tú. Estrategia pura. un dia en parlarem

Ja sabeu lo que diuen ...després de la tormenta sempre ve la calma. Avui pareix que brilla el sol i es divisa un poc de vida ...Pero lo únic que fa aquest sol es eixugar la sang vessada en altres batalles. I la pau no durarà massa. Dijous 19/04/07 a les 21:00. Colisseu de u Poli:

Com en Leónidas el gayer i la seva troupe de palomes, amb un fred siberià que tallava les nostres curtides pells, un vent de més de 100 q/h, amb plujes torrencials i amb una tormenta tropical que riete tu del huracàn Carter, La Vida Puede Ser Maravillosa, amb un jugador menys!, va plantar cara als Juan Palomos. Amb el nostre habitual esperit de lluita, amb el nostre coratge i bon joc, vàrem resistir els embats d'aquesta banda de gladiadors sudorosos (oigh!). El resultat, sempre ho dic, no és important en un partit d'aquestes característiques, pero la imatge donada per els valents que es vàren presentar va ser exemplificadora....ah, i en Claudio del Piero va fer un gol! ...som uns sobrats.

Mitic

"La mujer no es un ser perfecto, grado que presumiblemente alcanzaría en ausencia de hombres."

Matias Vallés

Intens el cap de setmana, intens i llarg. Molts amics que ens han visitat de terres llunyanes (Di-li llunyanes, di-li l'Ullastrell...Xuxe, Ramon, Carme i Marc, besos i abrasos! ) i gent nova que se'n han anat ben empesos (Que per cert no sabem si encara és per la carretera).

En Tim Mälzer i la seva panda vàren passar pel demoledor rodillo del Jägermeister i d'altres com es Pagès mos va regalar una nit d'exits d'ahir i d'avui (d'Ossifar a Lluis Llach, passant per metallica i Scorpions, que no se digui!). Feina i diversió per parts iguals. Per acabar ahir tocàren a La Birreria els Doldrums ...va ser massa, passau-vos per el myspace i voreu més fotos i algún video.

Ah! I hem començat a veure Prison brake (Maribi a veure quant te deixes caure i feim un careo).

Al Miguel ja li entrava la rialla tonta


Foto històrica amb els Doldrums i el seu trainer


En Tim i el seu ull de vellut


En Miguel, na Bel, na Cati i en Jaume ...sobren comentaris

A vegades surts a fer una volteta i no veus res d'interesant: Les mateixes portades, les mateixes cares i cossos i la mateixa música. Avui ha valgut la pena. M'he passejat per el Blog del Jordi Bayona. No és habitual, i s'agraeix trobar una mica (o una molta millor dit) d'inteligència per aquest món i de bon que fer escrivint. No us perdeu el seu article del Diari de Mallorca d'ahir. Molt bó

Remember El Puto Amo. Recurs fàcil el del video pero l'altre dia el recordavem ente jager i jager i aquest no el vàrem contar...

Per rematar...

Life is complicated... aixó pot esser gros!

Tots a ballar ska!! parlant de Dinamo divendres me vaig pillar es nou CD a Ca u Capellà (8 eurillos de res) i no té desperdisio... La millor manera d'aixecar-se i arribar a la feina amb bon humor ...luchando!!!

alegria, alegria!!