40 beers

2012-01-09T17:19:00.004+01:00

Trens, fotografia, nostàlgia, amor, soledat. Tot això a un curt den Guiter Jeremy

.
Sur les rails from guiter jeremy on Vimeo.

2011-12-13T16:28:00.005+01:00

Perquè mos devem pensar que pel fet de tenir el cotxe aparcat davant ca nostra, tenim tot el dret del mon a embrutar la via publica d'oli de motor?. És una estampa repetida un pic i un altre a tots els pobles, no només Pollença (esper) peró per això no més preocupant. No totes les taques són tan exagerades com aquestes ni tan llargues ni tan recents (Deven canviar olis de cotxes els vespres o tenen una bateria de tractors de l'any 30 aparcada en fila, no ho sé). El cert és que es una més de les porcades en majúscules que mos trobam a les vies de tothom. Un episodi més d'altres que amb molt de gust anirem repassant.

Ho sé, les actualitzacions d'aquest bloc venen en compte gotes... És que no passen massa coses al mon, o si?

2011-10-18T10:10:00.001+02:00

Avui m'ha arribat el ~~típic~~ mail de protesta (diu que el firma n'Arturo Pérez Reverte, ho hauríem de comprovar) pero m'ha agradat. Un perque crec que mai estarà de més reiterar el que esta passant, i que no ens acusin de tenir una visió simplista, pero el tassó esta massa ple per empaties amb els poders. I dos, és un excel.lent resum que toca tots els temes i hi afegeix la mala llet personal den Perez-Reverte (si és que és seu). Llegiu i indignau-vos:

EL GOBIERNO: Ha bajado el sueldo a los funcionarios, suprimido el cheque-bebé, congelado las pensiones y reducido la ayuda al desempleo, (EL PARO), para afrontar la crisis que han generado los bancos los políticos y los especuladores bursátiles.

Nos gustaría transmitirle al Gobierno lo siguiente:
Dediquen su empeño en rebajar LA VERGÜENZA DEL FRAUDE FISCAL,que en España se sitúa alrededor del 23% del P.I.B. (10 puntos por encima de la media europea) y por el que se pierden miles de millones de €uros, fraude que repercute en mayores impuestos para los ciudadanos honestos.

TENGAN LA VERGÜENZA de hacer un plan para que la Banca devuelva al erario público los miles de millones de euros que Vds. les han dado para aumentar los beneficios de sus accionistas y directivos; en vez de facilitar el crédito a las familias y a las empresas, erradicarlas comisiones por los servicios bancarios y que dejen de cobrar a los españoles más humildes €30.01, cada vez que su menguada cuenta se queda sin saldo. Cosa que ocurre cada 1º de mes cuando les cargan las facturas de colegios, comunidades, telefonía, Etc. y aun no les han abonado la nómina.

PONGAN COTO a los desmanes de las empresas de telefonía y de ADSL que ofrecen los servicios más caros de Europa y de peor calidad.

ELIMINEN la duplicidad de muchas Administraciones Públicas, suprimiendo organismos innecesarios, reasignado a los funcionarios de carrera y acabando con los cargos, asesores de confianza y otros puestos nombrados a dedo que, pese a ser innecesarios en su mayor parte, son los que cobran los sueldazos en las Administraciones Públicas y su teórica función puede ser desempeñada de forma más cualificada por muchos funcionarios públicos titulados y que lamentablemente están infrautilizados.

HAGAN que los políticos corruptos de sus partidos devuelvan el dinero equivalente a los perjuicios que han causado al erario público con su mala gestión o/y sus fechorías, y endurezcan el Código Penal con procedimientos judiciales más rápidos y con castigos ejemplares para ellos.

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar, con dietas y otras prebendas, a 6.500 €/mes. Y bastantes más por diferentes motivos que se le pueden agregar.

INDECENTE, es que un profesor, un maestro, un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera.

INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete, y que los miembros del gobierno, para cobrar la pensión máxima, sólo necesiten jurar el cargo.

INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores (¿?) de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE,es colocar en la administración a miles de asesores = (léase amigotes con sueldos que ya desearían los técnicos más cualificados)

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos y sindicatos pesebreros, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.

INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (ni cultural ni intelectual).

INDECENTE,es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier.

Indecente No es que no se congelen el sueldo sus señorías, sino que no se lo bajen.

INDECENTE, es que sus señorías tengan seis meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que ministros, secretarios de estado y altos cargos de la política, cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del ERARIO PÚBLICO.

Y que sea cuál sea el color del gobierno, toooooooodos los políticos se benefician de este moderno "derecho de pernada" mientras no se cambien las leyes que lo regula.
¿Y quiénes las cambiarán? ¿Ellos mismos? Já.

Juntemos firmas para que haya un proyecto de ley con "cara y ojos" para acabar con estos privilegios, y con otros.
Haz que esto llegue al Congreso a través de tus amigos.

ÉSTA SÍ DEBERÍA SER UNA DE ESAS CADENAS QUE NO SE DEBE ROMPER, PORQUE SÓLO NOSOTROS PODEMOS PONERLE REMEDIO A ESTO, Y ÉSTA, SI QUE TRAERÁ AÑOS DE MALA SUERTE SI NO PONEMOS REMEDIO, está en juego nuestro futuro y el de nuestros hijos.

¿DONDE ESTÁ LA GENTE? QUE LEVANTAN MASAS PARA EL FÚTBOL Y NO PARA DEFENDER NUESTROS DERECHOS

2011-10-10T15:21:00.003+02:00

Voleu saber quin és el #rancioperfildefacebook? Quin perfil és el que fa tremolar els fonaments de la originalitat?

A saber:
Foto amb l'al.lota tots dos mudats (d'un dia que vàren anar a unes noces) o amb una posta de sol al darrera.
Libro favorito: Los Pilares de La Tierra.
Peli favorita: Podeu triar entre Braveheart, Gladiator o Titanic.
Musica favorita: Michael Jackson y Joaquin Sabina.
Serie de televisón favorita: Barrio sesamo (o alguna cosa de dibuixos dels 80) y Medico de Familia o Los Serrano.
I si, aquesta combinació letal de comercialidad i mal gust (en part, tot s'ha de dir) és verídica i gens mala de trobar.

2011-10-06T17:58:00.001+02:00

És una pena que n'Steve Jobs s'hagui mort.
Com en Gaudí, el seu art desapareixerà amb ell. Una Sagrada Familia d'aparells high-tech que quedarà aturada, començarà a decaure, a ser lo que no és. No es pot relacionar tant a l'èxit d'una empresa com per que no es noti si no hi és.
L'esperança és que hagi tengut temps de deixar el camí marcat al manco per un parell d'anys (fins l'Iphone 8 o 9) pero a la velocitat que canvien les coses és molt complicat que la figura del seu fundador no s'enyori.
Avui es parla molt del me too, una expressió que m'ha fet particular gracia. Defineix el que precisament no era en Sr. Jobs. Si la cosa funciona, me'n fas una copia. Ell no, ell innovava. Think different que deien.

Amb aquesta introducció tan seria i gens banal (el tema se mereix un respecte sobre tot perque Apple a vegades se sembla a una religió de la que n'Steve Jobs era seu summe pontifex) me serveix per comentar una tipologia de gent (aquí és on aquest bloc recupera el seu banalisme absurd que el sol caracteritzar) que me fa gracia pero abans me feien ràbia, o viceversa, no ho sé.
Són els que, a un restaurant, a l'hora de triar de que volen dinar o sopar, sempre esperen a meam que demanen els altres per demanar exactament el mateix. Normalment reb el que esta al costat. Tu que demanes? Ja l'has cagada. Se pot tenir un dia de dubtes pero aquesta raça és radical.
M'imagin que emprar una expressió com me too per aquesta pardalada culinaria és un poc petulant pero la traducció literal no pot donar més en el clau: Jo lo mateix.
I tu, amb la teva sherlockiana perspicàcia, i basan-te en una conversació anterior al parking li demanes: Pero tu no volies peix??? Ja, pero m'ha fet més ganes lo teu. Aqui és on podeu dir: Que ets de pur. O callar. Sempre es millor callar.
El talibanisme dels metoonios (com m'he permés batejar-los) assoleix el seu paroxisme als bars. Alla és on cadascú, i de manera personal i intransferible, té la seva copa assignada, com l'ADN o el numero de DNI. I alla és on te demanen, amb tot el seu desparpajo i alçant una cella davant la teva cara d'incredulitat maxima: I tu que beus?

2011-10-04T15:37:00.001+02:00

Extraterrestre. Arribarà a arrancar en Vigalondo? diuen que va per bon camí.

2011-09-23T17:09:00.003+02:00

Miau!!

2011-09-21T17:08:00.000+02:00

Idó sí, mals vents (Pets ben pudents diria jo) bufen pel cinema de caire més comercial desde els EUA (amb poques excepcions). La sequera d’idees –algú s’haplantejat si això del cinema es cíclic i tancat i estam assistint a un reborn?. Començarem a vaure a n’Adam Sandler com a Charles Foster Kane o a nen Clive Owen fent d’Stanley Kowalski?- ésprocupant. La pròxima pel.lícula a rebre és Desafio Total (Total Recall, 1990).Un clàssic de la ciència ficció que passarà, l’any que vé, a ser una nova catàstrofecinematogràfica més.

Voleusaber qui substituirà en Chuache i companyia?

Idò aquíels teniu: EnHauser (En Chuache) passarà a ser el xulet den Colin Farrell. En Cohaagen serà (atenciófrikis) en Bryan Breaking Bad Cranston.

Les nines na Kate Beckinsale en el paper que feiauna poc coneguda –aquels temps- Sharon Stone i na Jessica Biel na Melina (abansencarnada per Rachel Ticotin (Not even at Dinner's time).

Poca novetat més, en Richter (Michael Ironside, el de l'esquerra de la foto) encara no tépaper assignat, però veig que la IMDB han deixat n’Ethan Hawke senseassignació. (Massa bon al.lot per fer de Richter?).

Ah! En Bill Davy Jones Nighy farà de Jordi Kuato Pujol.

La direcció d’aquest infern es d'un tal Wiseman, que ja fa fer de les seves a La Jungla 4.0, humillant en John Mclane de mala manera (ilo que te rondaré morena)

La cosa pot esser pitjor? I tant!!

2011-09-16T17:48:00.002+02:00

Una successió d'imatges precioses.
El tràiler de la nova i esperada pel·lícula den Terrence Malick. La pel·lícula pot no ser tot lo extraordinària que s'espera pero segur que visualment és pura poesia.

Amb aquest experiencia pels sentits vos desitj bon cap de setmana.
D'aquí rès, dilluns.

2011-09-09T17:20:00.000+02:00

Tornam al blanc, que és més net, pulcre i innocent. (No Mou?).

M'havia passat per alt, i això que quan ho vaig llegir la sang me va bollir, comentar les respostes, agudes, tirades a ferir i d'un paternalisme cap als mallorquins vomitiu, que n'Alvaro Middelman -un d'aquests alemanys (aquí hi val qualsevol nacionalitat) que se pensen saber millor que noltros com som, que feim i perquè, va concedir a la entrevista que en Matias Vallés li va fer fa un parell de setmanes al Diario de Mallorca.
Aquest home, jefe gros d'Air Berlin (qui més qui manco hi ha volat i no me puc queixar), endiosat per la pilota que li fan els polítics, coneixedors de la dependència dels vols que des del País de na Pepinen cap aquí es fan perquè el negoci de la hoteleria ens funcioni, és d'aquests que no se guarda la seva merda d'opinions incultes per el soparillos entre amics a bordo de la Rioja. Si no tot lo contrari; Aprofita un mitjà de comunicació, on tothom hi té accés, per obrir la capsa de trons i, en un segón, carregar-se (o intentar-ho) anys i anys d'esforç en matèria lingüística, cultural i social. No sé si sap lo que ha costat arribar on som ara, i no sé si sap la importància dels fets succeïts després de morir el tio Paco en qüestions normalitzadores perquè, si ho sabés, el que hauria de fer es callar i no dir més collonades.
Al tio el presenten com a soci del GOB sense pensar que, del GOB, s'hi pot fer soci qualsevol. De fet, en Leo DiCaprio es un famós ecologista i viatja en jet privat. Deu esser d'un SupraGOB.
Aquí teniu la millor perla: Esta historia del catalán es un empobrecimiento, los nacionalistas lo reducen todo a eso. Hablo cinco idiomas y medio, que es el mallorquín. Nunca lo llamo catalán, me gusta el artículo salat. I aqui la entrevista sencera. Fa un poc de mal de panxa. Sobre tot si te'l imagines assegut al Port d'Andratx, mirant els pocs forats que queden sense construir, bevent un vi blanc de 12 euros/copa, amb els seus xinos vermells i les seves ulleres de colorins, molt alluny de la realitat mallorquina i dels seus problemes reals.
La gent del GOB va protestar a nen Matias Vallés i ell va replicar. És lo dolent de ficar-se amb un periodista. I no és qualsevol. Aqui la réplica.

He de donar gràcies a nen Biel Carros perque, involuntariament, m'ha recordat aquesta entrevista.

2011-09-09T12:24:00.000+02:00

A dos dies de l'aniversari de La Catástrofe (ja fa 10 anys?) és un bon moment, sobretot tenguent en compte que avui a Radio Pollença fan l'espai cinema, per recordar el pas de les Torres Bessones per el cinema.
Molt curiós la de vegades que hem vist una escena i mai mos haguessim pensat que darrera, desafiants, a mig construir o quasi tapades pe la boira, hi eren elles. Tot un símbol de la cultura yanqui que se'n va anar per avall. I pareix que no ho han superat.
I, encara que soni cru dir-ho, l'atemptat -encara que una gran putada- va tenir una execució espectacular. Se'ls hi ha de reconèixer.
Els cameos de les bessones:

Vist a Pixel y dixel
Twin Tower Cameos from Dan Meth on Vimeo.

2011-09-07T15:59:00.001+02:00

Com més som més mos embullam o més mos divertim? Com és aixòa meam?

Avui en dia la gent (la gent amb tendència a pensar i a dircoses) troba que la convivència és molt important. Però que deu esser això dela convivència? A priori sona com a cosa de relació entre persones no?, de vidaen comú. Encara que no se coneguin. Si se coneixen i tenen un poc de confiança mútuala convivència se pressuposa. O no.

La cosa és que en els espais petits és on la convivència sefa més present, i més incòmoda. El tema dels espais personals ha quedat relegata un segon pla i ara tothom és a ca seva a tota hora. És igual si estam a unbar estrets com a sardines o a una platja. No mos preocupa lo més mínim si elque feim molesta o no a la persona del costat. I d’això els que tenim nins iels hem sofert en podem parlar unaestona.

Ja mos diran coses!,sortim en el mallorquí més feroç. Si només un 1% dels cambrers de restaurant(per dir alguna ocupació on els nins poden ser causa de suïcidi) diguessin elque pensen als pares del nins, n’hi hauria que no tornarien trepitjar un llocpúblic en la seva vida (ni els pares ni, evidentment, els cambrers).

De totes formes d’invasióa la intimitat més bàsica ni ha de molts de tipus. Una de les vessants, molt tractadesper la seva peculiar relació amb les noves tecnologies, és dur la música delmòbil a tot volum (i amb una ínfima qualitat musical, clar). És una involuciódel marrano que du es radiocasset delcotxe a tota, però més molest ja que, si per mala sort, camina o se seu devoratu, has de sentir reggeton 10 o 15minuts seguits. El renou infernal del fireret del cotxe (cada vegada menys, una de lesmil avantatges del aire condicionat) era cosa de segons.

L’apoteosi d’aquesta subespècie vegetal són els que, a mésdel mòbil, duen un portàtil i se seuen devora tu mentre dines a escoltarmusica. Increïble?

Avui migdia, a Danny’s. Portàtil tunejat (mirau elsadhesius). El primo primer sededicava a navegar sense importar-li els badais que això produïa al seu col·legade taula (Que també dius: Aquest tio perquèm’ha convidat a dinar?).De sobte, en un gest més solidari que tot el que hafet la La Madre Teresa en la seva vida, gira el portàtil i li comença a parlarde música. Comparteix. Peligro. De cop i volta el comensal ha mutat en DJ. Jano som al Danny's fent un Menu; Som a Bell's, són les 5 del mati i la gent aclamael seu nom: Primo, Primo, Primo!!. Unaperla (real): Yo tio, tengo un estilo demusica para cada momento de la vida. Pura filosofia musical. Estava clar quela música que sonava en aquell moment era la de Hacer que la gente de la mesa de al lado tenga un corte de digestion decaballo y empiece a vomitar sangre y comida descontroladamente. (No sé sila carpeta del RealPlayer deixaescriure tant però ja enteneu el concepte)

Abans de potar, però, els hi he fet un retrato: (amb ulls enrajolats per si de cas)

2011-08-31T16:54:00.001+02:00

Al final, tot es resumeix de la mateixa manera: "Dolça besada, de gust a que s'acaba..."

2011-08-31T14:24:00.001+02:00

Anem a intentar-ho! La redempció pels que digueren SI a la destrucció de Mallorca quan votaren en Bauzá! (I pels altre també, of course!)

Mallorca zu verkaufen/ for sale/ en venta

Han actuado 0 personas

Nos faltan 0 firmas

Actúa ahora

Tu nombre
Tu apellido
Tu correo-e
Cód. Postal
	Acepto las Norm. de Uso y Pol. de Priv.

2011-08-22T16:48:00.000+02:00

De lo milloret que he vist ultiment per la xarxa. Ben fet, amb una perspectiva sobre Paris acollonant i amb un parell d'ous. Vist a Gizmodo.
I només és un aperitiu. Relax.

Skyliners Paris trailer from sebastien montaz-rosset on Vimeo.

2011-08-16T12:20:00.005+02:00

"Un evento, el de la JMJ, en el que el gran olvidado, pensamos, es Jesucristo. Sólo Él es referente y modelo para nuestras vidas. Sólo Él es el centro de nuestra Iglesia"

La frase esta treta de la web del JPC (Juventut obrera Cristiana). Controvèrsia en el paradís? Que faig jo mirant aquestes webs? Avui és dimarts però pareix dilluns?

Això de les visites Papals si que és un #ranciofacts, pero dels grossos! Un home de 84 anys que en 79 hores reunirà més de 500.000 peregrins. Un home que, en principi, és l'únic que pot vacilar de tenir el mòbil de Déu, no de na Chenoa ni de la Terremoto de Alcorcon no, de Déu!. "Ho sentito che Dio me ha chiamato que en Mallorca os cagais molto nel (specialmente en Sa Pobla).

Per cert , si heu fet algun desastre a la vostra vida, i voleu que vos perdonin (que vos indultin en aquest cas), ho teniu molt bò de fer (en Charles Manson ja es cap a Madrid): A indultar!

Voleu riure un poc més?: http://corazoncatolico.blogspot.com/

Més coses: No he seguit al 100% això del FIL pero dissabte els monòlegs del calvari varen ser un 10. Sobre tot el d'una tal Arantxa. Bona iniciativa.

2011-08-09T12:28:00.005+02:00

Hora d'anar-se'n a jeure. La Patrona ha passat com un torbellí i ha deixat pocs morts i manco ressaca de lo que me pensava. Els qui se pensaven tocar el cel dels euros amb els dits han vist que no todo el monte es orégano, ni la gent tan pardala. I els que han afrontat la cosa amb la humilitat del novato han vist superades les seves expectatives. Al final tot és dins un vidre.
A nivell poble la manca de duros municipals han pogut deixar la impresió d'unes festes un poc seques, pero les ganes de festa de la gent poden amb això i molt més. Un aplaudiment a la banda de música que fan més hores que un rellotge, i fent música, que no és fàcil.
Hora de posar ordre als calaixos i de no perdre temps. Ahir un amic que necessita fer reforma a ca seva i té els homes aturats se va trobar enmig de l'engranatge municipal dels permisos i els paperets, vuelva usted mañana, que deien. Això fa mal i no el botellon. I estam a dia 9 d'agost, no le queda ná.

2011-07-29T16:53:00.006+02:00

Per si algú dubtava de perqué per la MA-2201 (si, la vella d'Alcudia a Pollença, que fa estona que no parlava d'ella) no hi poden circular vehicles de més de 18 tones, aqui teniu un exemple.
El problema que se pot veure: La gent que se'l troba del davant i s'ha de ficar per camins o finques per poder deixar-lo passar.
El que no veis: Els que anam darrera i mos hem d'aturar cada vegada que se creua amb un cotxe (en l'estiu, seguit). Perill per gent que corre, bicis, tractors, carros i demés fauna ja ni vos ho cont.
La solució? Me sap greu pero fer més viatges amb un camió més petit. Sí, sí, és un puta caos, les fotos no menteixen com jo.

2011-07-28T12:36:00.001+02:00

Mmmm ...Sushi time!

2011-07-25T15:38:00.004+02:00

Com ens podem allunyar de la botiga de barri i els seus #ranciofacts a l'hora de fer la compra? Anant a un Supermercat? A un Eroski per exemple? Encara més. A una gran superficie? A un Alcampo de la vida?. No. Encara més. Fent la compra per internet?. Més encara!!
A Corea del sur, mentre esperes el Metro, i gràcies a la tecnologia QR i el teu mòbil de darrera generació, es pot fer la compra desde la mateixa estació.
Si això tan modern arribarà aquí? No ho crec, a més com que als dos díes estaria plé de pintades, lo únic que arribaria al supermercat de turno, a través de l'smartphone superguai seria un mucha policia poca diversión amb uns poc profesionals regalims i lletres negres i precipitades.

Via pixel y dixel

2011-07-21T17:54:00.003+02:00

2011-07-18T14:58:00.001+02:00

Sempre hi haurà lloc per uns zombies més!

2011-07-13T12:13:00.002+02:00

Tanino, tanino, toniano... Més Sherlock Holmes d'aquest modern de mans den Guy Ritchie (que amb aquesta franquicia pareix que ha trobat la redempció). Protas: La mateixa parella de la primera part acompanyats de la misteriosa Noomi Rapace (Na Lisbeth Salander nostra). Trailer just tret del forn:

2011-07-11T12:03:00.000+02:00

Sublim. El minut 2:18 defineix la paraula esgarrifar.

Rotting Hill from Media Design School on Vimeo.

Quins dos pajaros.

2011-07-08T11:11:00.001+02:00

2011-07-07T14:39:00.002+02:00

Impressionant la tormenta d'arena, també anomenada Haboob (que jo quan he llegit Boob, ja m'he emocionat, pero no anava per aqui) que ha caigut damunt Phoenix. I deien avui al parte que n'hi ha tres o quatre cada any.
A Fogonazos han penjat un video en Time-lapse flipant:

Phoenix Dust Storm (Haboob) Timelapse July 5, 2011 from Blaine Coury on Vimeo.

I el que donaven avui per la tele (o més o manco el mateix). També via Fogonazos

2011-06-30T12:48:00.003+02:00

Steven Spielberg i Peter Jackson presentan. Això de per si ja fa por. I si a més s'atreveixen, amb una tècnica que no sé ni definir, amb un còmic com el den Tintin, pot sortir cosa bona.
I a loro perque també surt en Daniel Craig, el tio que esta en tots els hype-fregaos: Apart de Tintin, el secreto del Unicornio, protagonitza Cowboys & Aliens (també basada en un comic), Dream house (amb la seva, cabrón, dona, Rachel Weisz), The girl with the Dragoon Tatoo (remake de Los hombres que no Amaban a las Mujeres, del Best Seller den Stieg Larsson) i, a la fí, una nova den Bond, James Bond, (Jaume fe Bonda! en mallorqui): Bond 23, amb en Bardem i dirigida per en Sam American Beauty Mendes. Aquest paio esta més solicitat que un metro quadrat a la Plaça de Pollença. (Aquest és meu).

2011-06-29T16:17:00.000+02:00

Els seguidors habituals d’aquest bloc, o sigui, en Calamardo, el capitán Furillo de Cancion Triste de Hill Street i una ameba, ja están cansats de sentir parlar del Google Street View, però es que bona gent… Ja mos han penjat la Part forana!!.

Des de dia 11 de febrer d’aquest mes, quan me vaig trobar el cotxe de google amb la macro-càmera damunt a la carretera vella d’Alcudia a Pollença, no n’havíem tornat a saber rès i avui, per sorpresa i regocij, entro al Maps cercant una cosa de Barcelona i ahí estamos, ja mos podem passejar visualment per on mos passeja’m cada dia (que també dius, vaja tonteria no?).

Aquí unes imatges. No me vull ni imaginar la que deuen passar aquesta gent per triar les fotos i ajuntar-les. Alla, a California, amb aquella calor que fa, fent un ping pong i intentant recordar si allò era el Guinyent o Biniatria, que si el carrer Pare Vives o El Roser Vell.

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

Ver mapa más grande

I Menorca també!

Ver mapa más grande

2011-06-28T16:52:00.002+02:00

Amb qui me puc ficar? Tothom ha aprés a defensar-se!! Millor dit, tothom a aprés a no arriscar més del necessari (ara entenc allo de nedar i guardar la roba!). La gent ja no fa un bloc per escriure dois i mostrar videos. La gent ja no amolla lliurament allò que pensa sense pensar. De cada vegada es creuen més les mirades a través de la xarxa, com a un duelo al sol a un poble perdut de Kansas. I tu, pardillo, com t'has atrevit a desafiar-me?

No es pot piular sense abans haver surfejat amb les teves propies paraules per les ones-tsunami del google.

No se pot bloggejar sense tenir 40.000 marcadors amb tota la informació damunt la que crear la teva bèstia, hi ha que estar al dia, al minut i al segon de tots els feeds, twitters, facebookeades vàries i demés eines tramperes per caça conills que mos ofereix la Web.

Si surts, fes-ho al vespre, amb temps de tornar a la cova. Si surts de dia, ves alerta. Tota la caterva internautica esta a l'aguait, amb fam i ganes de gresca. I amb no poc renou se te tiraràn al damunt com un drac de Komodo. Que ràpid et mossega i se'n va. Deixant el verí a les paraules perque facin el seu efecte. I lentament te mors i te decomposes. (A meam, en sentit ciber-nosa eh?).

2011-06-21T14:24:00.002+02:00

Imatges d'un tranquil cap de setmana. Quin vago que estic fet. Fetes amb el mòbil. Quin vago que estic fet.

2011-06-15T15:19:00.002+02:00

Intentau posar-los a la vegada. Si dues veus ja son males de fer avenir imaginau-vos 4, les mateixes, i amb 40 anys de diferencia.
De totes formes la cançò és una passada igualment.

2011-06-14T18:10:00.000+02:00

A meam aquest becari que s'ha adormit! O és que a Alcúdia tenen Ono?

2011-06-06T17:24:00.002+02:00

Guia culinaria de cap de setmana:
Si tothom anés tan per enmig com noltros, la crisi s'acabaria en 24 hores.
Dimecres anarem al O'malley, el Pub mig den Joan Cerdà a Santa Catalina, unes Guiness i una bona picadeta per començar. I acabam al Pintxo, Pintxo Gorgorito del inefable Tòfol.
Dijous sopam, amb la penya de la radio, a La Trencadora. El lloc amb millor relació qüalitat preu que ara mateix hi ha a Pollença.
Divendres voltam i sopam per la Fira de la Patata a Sa Pobla. Tota una demostració de com s'han de fer les coses perque la gent s'enganxi amb el comerç local. Bon gust i molta simpatia. Probarem les delicatessen de Ca'n Cotà, es Marina i Sa Via. Apart de birres a La Penya Artística of course.
Dissabte vàrem sopar al Bistró del Jardín. Diré simplement que no vàrem trobar un bon dia.
Diumenge, i qüasi per tancar el rotlo, dinarem a La Trencadora i acabarem fent un gintònic d'aquests de 15 euros al mini-chillout del nou local den Piero Rossi dins el Club Nàutic del Port d'Alcúdia.
Per enmig queden cerveses a cualque bar i alguna gamberrada més.
Menjar i beure. D'això vivim!

2011-06-03T17:07:00.000+02:00

Avui se me penja fins i tot s'excel.
Només plou quan he de tocar el carrer.
Només passa un cotxe si hi ha un bassiot.
Demà torn un any més vell.

2011-05-31T17:43:00.001+02:00

Foto denuncia. Perque me diguin que només reb Pollença.

2011-05-23T10:33:00.003+02:00

Primeres reaccions i conseqüencies després del colapse mental d’ahir de la societat Mallorquina:

La telefonada den Rajoy i en Bauza: “Los mallorquines o no tienen memoria, o directamente no tienen cabeza!. Te juro que no lo entiendo ni yo Mariano”.
En mates, mentrestant, se frega ses mans al seu palau. I riu.
Els fiscals del cas Palma Arena son enviats a investigar la desaparició de 4 gallines a un corral de Villabajo de los rebuznos.
En Bauza ja cerca lloc per les falles i la fórmula 1. La fórmula 1, qüasi segur, al carril bici. Na Salom, of course, Reina de las Fallas.
Avui dematí algún ciclista Palmesà despistat quasi ha mort atropellat per l’asfaltadora que tornava el carril bici a la seva aparença pre-pacte.
Si algún nin vol parlar català a l’escola haurà de dur un paper firmat dels seus pares eximint de tota responsabilitat al Gobierno Balear. Les profesores tendrán un traductor simultani.
Les accions de Colacao pujen un 300%
Oremos

2011-05-18T12:33:00.002+02:00

08:15 del dematí. Avui mateix. Mos crida la veinada tota flipada que la nostra bossa de fems esta estallada enmig del carrer. En un esforç mental d'uns segons record perfectament haver-les tret, les dues bosses, dins el poal corresponent i homologat per la unió europea (i ja te dic ara que no ho fan ni un 10% de gent de la zona, pero bé, no és el cas).

Surt defora i el panorama es desolador. Vietnam. Hi havia merda per tot el Carrer Garriga. Qui era el guapo que havia passat per damunt la bossa i l'havia arrossegada?, vos demanareu. Una performance, el senyor Diógenes? Idó no! Senyors i senyores, obriu la boca dos pams en senyal d'incredulitat perquè ha estat el propi camió del fems el culpable de tal desgavell.

No sé ni qui ni perquè ni com ha tret la bossa del poal (un moix, un gamberro...) pero tenir els collons de passar-hi per damunt, endurse'n l'altra bossa i deixar aquest panorama és, i en plena campanya electoral (ui ui ui), si més no,denunciable. O pataleable al manco.

I parlam de gent que duen pales, i guants, i equipament necessari per fer-ho net al moment. Hagués estat un altre amb més lluitera que jo i ho hagués deixat alla enmig, hagués anat al ajuntament i hagués armat un pollo. Noltros a les 08:25 ja ho teníen grenat i manguera passada. (ha quedat una merdeta de ca que ja no se desferra). Les fotos canten:

2011-05-05T17:26:00.002+02:00

Avui un dátil perque sí. Que ja feia estona.
Lo dels vampiros-al salir de clase no ho he vist, pero a Adventureland surt molt guapa.

2011-05-04T15:48:00.003+02:00

1er Axioma dels contactes: La teva llista d'amics de facebook creix de manera inversament proporcional a la dels teus contactes al mòbil.
Anexe: Els teus seguidors de twitter també, pero més a poc a poc.

2011-05-03T12:15:00.000+02:00

I sabent que te cervaven, no podíes haver donat una ma de pintura a la casa, Bin Laden? És com quan ta mare te deia "canviat els calçons blancs que si tens un acccident, el metge no t'ha de veure amb això tot brut" (que tu també pensaves: "Si tenc un accident, me'n toc els ous de com dugui la roba interior").

Idò igual, si estàs en busca y captura, si saps que un dia o l'altre sortiràs per la CNN, per favor, manda a un emisario a donar una passada de blanc a les parets home. Heu vist aquesta casa? Un barri de luxe?, un xalet d'un milió de euros? Això qui ho ha tassat? El Señor Cangrejo? I sense telèfon ni internet? I aquest home com donava les ordres? Amb un colom missatger? I de les fotos del interior de la casa ni en parlem. Allo pareix la residencia dels fundadors del Sindrome de Diógenes.
I per rematar mos volen fer creure que abans de tirar-lo a la mar varen complir amb el ritual musulmà. Ja me diràs, 4 marines locos tots colocats de Diazepam honrant el cos del tio més odiat pels yankees després den Ricky Gervais. Això si és que varem trobar res perquè la cosa no pot fer més pudor: President en hores baixes, el terrorista més cercat els darrers 10 anys trobat a una urbanització rollo Son Vida, el cos tirat a la mar en una crisi internacional (ningú volia el cadàver, ja me diràs). La pregunta és: Existia el tal Bin Laden? Perque clar, amb un as així a la màniga, qualsevol president no se penja una medalla pero, i perque no se la va penjar Bush? Feia 4 anys que no se'l veia en públic i deu que l'exercit més potent del mon el cercava. I ara el troben? Alla, assegudet a la camilla, jugant al Call of Duty.

Les teories conspiradores no han fet més que començar. Això serà millor que el final de Origen!

Per cert, al google, la recerca "What do americans hate" dona 156.000.000 (si, 156 milions de resultats), "Scarlett Johansson" en dona 26.500.000. Això són prioritats amics!

2011-04-19T17:44:00.003+02:00

Un bon joc del que s'hagui fet una bona película? El populacho parla de Commando (de fa un munt d'anys) i de Silent Hill últimament. La veritat és que Commando tampoc era un películón. I si, Silent hill (sobre tot els dos primers) eren dos jocarros (Cheryl?). De la peli he vist gran part i és bastant fidel als jocs.
N'hi ha a mils, més de les que vos pensau. Avui pero, estam nostàlgics, i retrem homenatge a Golden Eye, gran película i millor joc que mos va entretenir en unes estades del vici que vàrem fer a Sant Vicens -a mitjans dels 90-, a lomos d'una Nintendo 64. Mític el multiplayer.

The Game:

Multiplayer:

The Movie:

Versió Wii:

2011-04-15T17:57:00.003+02:00

Ahir vaig anar a sopar a Alcudia, a la plaça, de guiris total (i tu diràs: -I que m’importa?, -be, es que és un blog personal rei), amb la penya del curset de fotografía (Mirau quin profe mes guai: I si, ho reconec, vaig fer de caçador de cacas de ca. Un tema que, digue’m guarro, me té mica obsesionat (avui dematí amb la bici n’he trepitjada una que devia ser d’un Tiranosaurio amb mal de ventre).

Quantes en vaig trovar desde la església a la Plaça de toros (o aprop)? Cap. Ni una. I me vaig patear tot el centre eh? I al sopar un resident evil me deia –en tono quejadumbroso- que als dispensadors de borses molt de pics no n’hi ha. Jo li vaig respondre amb cara de Neanderthal sortint de la tenda Apple: Dipensadors de que?? La sufisie de que???

Ja m’enteneu. De totes formes, molt pulida i neta –i no hi passa ni un puta cotxe ni una moto pel centre- pero és molt escaparate. Molt per guiris. A part de que tots els restaurants son del mateix tio i tot esta com a estereotipat, li falta autenticitat. Un poc de cutrisme, tabernerio podriem dir (te'n has d'anar a ca una puta). I han obert un munt de coses noves, i hi ha ambientillo. Pero no sé, li falta olor i sabor.

A Pollença, i ara venen les hateable comparatives, és tot el contrari. A Alcúdia hi ha carrers amb seguit de tendes de roba i de delicatessen, els veïns treuen els cossiols afora. A Pollença hi ha Plaça, quatre coses escampades i heterogènies pel Carrer Major, i poca cosa més (em refereixo al passeig habitual del guiri). Això si: Pareix que el temps no hi ha passat. Estam anclats (en part, perque no tothom va a la mateixa velocitat) en un passat no molt llunyà. No sabem molt bé a que atenernos.

El poble esta evidentment molt més deixat de la ma de déu, esta més brut (som uns incívics i la culpa no és sempre de l’Ajuntament –he dit no sempre, que no se flipin-), pero per això ja hi ha Pollencins alçauvos.

La cosa positiva (ah!, n’hi ha?) és que aquí es posible trobar un baret per fer una canya tranquilament i llegir l’Sport, es pot trobar una tendeta en primera línea plena de dones del poble xafardejant sobre el mort del dia (A Alcudia Can Pane esta ben amagat i per enmig només hi ha delicatesen d’Alemans o italians). Es pot trobar, en definitiva, gent de per aquí.

Lo dels cotxes a la plaça i pel carrer major i carrers de per devora? No té consol. Al Alcúdia (que esta superaprop eh?) no en passa ni mig. M’imagin que les multes deuen esser salades, i desde fa estona.

És lo que té el progres, si pintes per devant te’n dus tot, tan lo que t’agradava com lo que no. I vegent com s’ha carregat la marxa del Port d’alcúdia, no m’estranya gens ni mica que al centre no hi hagui ni un bar, no ja amb música, amb el futbol posat!. Menos mal del Bar Nou.

Parlant de futbol: Uf.

I parlant d’eleccions: Uf, i Uf.

2011-04-13T17:48:00.004+02:00

Sé que el ritme d'entrades s'ha reduït considerablement i que la majoria, quan va bé, són vídeos.

No esta la cosa per mantenir molts de blocs amb dues criatures, una feina, un bar, les ganes diaries de fer cerveses, un curs de foto digital per enmig, i tot lo que vagi sortint.

De totes formes avui surt als diaris una d'aquestes notícies de les que val la pena parlar, per varis motius:

El fet és que un home de Sa Pobla va reservar un tractor per internet (abonant 500 euros com a bestreta) i quan s'en va anar a Sevilla no hi havia ni tractor, ni venedor, ni web ni 500 euros. "Me cag en la puta gracia, el salero, i la picaresca espanyola tot junt" dogué dir.

A l'Ultima Hora de paper se prenen la notícia a catxondeo, tant que aquell home, en tornar de Sevilla, els hi hauría de fer una visita. Les perles:

"Un payes de Sa Pobla tardará mucho en volver a navegar por internet. O al menos, en comprar algo a través de la web." Li ha costat més borrar-se del facebook que trobar al lladre del tractor. A més Payes, Sa Pobla i navegar por internet no crec que puguin anar dins una frase ben conjugada.

La bona: "El agricultor compró un tractor -verde, no amarillo-". Clara alusió a la culturilla musical de l'autor de la noticia, que a la vegada ens deixa caure una brometa qüasi sense voler, molt discretament, com el que se tira una bufeta dins un ascensor. Simplement diu "No amarillo". Quin festival.

A part, que putes més dona si és verd? Quan surt una notícia del robatori de un cotxe que diuen: Denunciada la desaparición de un Mercedes Clase C o denunciada la desaparición de un coche gris?

Per acabar i com a conclusió final, com a tancament de tan magna notícia mos amolla: (El tractor) "Era tan virtual que no existia". Aquí ja se puja a qüestions molt més metafísiques. Que sigui virtual vol dir que no ha d'existir? Qui ho ha dit que fos virtual? La foto que va veure era real, pero com que estava penjada a internet vol dir que era "virtual". Si la estafa li hagués arribat per correu ordinari seria virtual? O es que era una espècie de tractor-matrix, un tractor fet per un programa, passant unes arades entre camps de patates virtuals, on la humanitat hi viu enganada, inconscient de que en realitat només servim per donar corrent, corrent a la central de Gesa que hi ha devora Sa Pobla.

La versió on-line de la noticia (virtual?) és més normaleta:

Detenido un hombre por vender en Internet un tractor inexistente a un vecino de Sa Pobla

Molt de mèrit per cert aquest senyor que, gratant, gratant, va aconseguir trobar al lladre virtual i virtuós i que, al manco, la superpoli l'interrogui.

Vos adjunt la noticia facebookeada, per si algú no se creu que l'autor havia rebentat massa de Tres Caires el café del dematí.

2011-04-06T11:42:00.000+02:00

Per si ahir no ho verou. Momentazo televisiu. El Berto s'imbueix de Freddie Mercury i surt això.

2011-04-04T10:56:00.003+02:00

Un d'aquests jocs pels que val la pena haver nascut consolero. Una d'aquestes joies que vols que s'acabin mai. Després de GTA i Red Head Redemption arriba L.A. Noire.

2011-03-29T17:25:00.001+02:00

A la fi...

2011-03-22T17:06:00.000+01:00

Que malament se me dona això del Twitter... Mai sé que s'ha de fer. Sempre passa igual. Lo guai, lo que treuen en Buenafuente i en Wyoming, sempre és el més complicat, el més esquemàtic i criptogràfic. No parlen del Facebook ni que els matin (i no en parlem del messenger, que ha passat a ser tan anticuat com el morse o els mòbils Alcatel).

Ni sé penjar fotos, ni on s'ha de comentar ni res. La vida del internauta modern no pot ser més estressant, mos hem auto-obligat a estar en totes, sobre tot si tens un negoci, i és impossible.

Pareix que defenses un castell assetjat a la època medieval, si no vigiles totes les torretes, els francesos armen la escala de fusta i t'entren a robar el grà, o pitjor, te cau una bolla de foc i no saps d'on: El dia que actualitzes el blog, te deixes el facebook, el moment que tens el facebook de la feina net i polit, te penja la web, el dia que tens la web i el blog a tope, no has twitteat rès de rès. Parlen de la llibertat digital i de les noves revolucions, i això pareix la tortura del no arribar mai. L'altre dia en Punset va equiparar les xarxes socials als viatges den Marco Polo (per lo de les petites interconnexions que fan una gran xarxa), ja que juntant petits camins (o talls d'informació, o amics, o el que sigui) s'arriba a fer el camí llarg i, en teoria, el coneixement. Pero com estiguis dos dies sense conectar-te realment pareix que surts de la cueva del oso. I si no te conectes mai que ets? Un anacoreta digital? Un Anacotal? (pareix un medicament per les morenes) Un digicoreta?

No és un poc extrem tot això?. Realment fa falta twittear que estam comprant una llauna de tonyina a Alcampo? Fa falta penjar 74 fotos d'un dinar a u Club Nàutic amb la família al facebook?

Fa ganes dir allò de "Que se pare el mundo (digital) que yo me bajo!".. Pero el mòn és allà, a la pantalleta del ordinador o al mòbil, i és imparable.

2011-03-09T17:17:00.003+01:00

Els dematins es passeja per Pollença (i supós que a altres hores) una dupla curiosa: Una maquina i un home. La màquina, com si fos l’Endeavour llençat a l’espai sideral, és un renovós aparell de 4 rodetes i de color verd que, en principi, fa net els carrers. L’home que la acompanya, com si fos l’astronauta perdut en la inmensitat de l’espai que ha sortit de la nau per reparar una antena o un radar, maneja un bufador gegant amb el que, també en teoría, empeny la brutor perque el cotxet de golf venut a més se l’empasoli gola avall.

L’astronauta rimador, el que va per libre amb el bufador rompe-decibelios, fuma. Pero no es que s’amagui a un recó, faci una pausa i, quan ningú el veu, s’encengui un cigarret no. Aquell home, i el veig cada dematí, duu un cigarro enganxat a la boca absolutament tot els temps que li dura la feina. Cada dia. Cada minut.

Supós que ni se mos passa pel cap anar a una carnisseria, a Cal Busso, a Colonya a demanar una extracte, a la perruqueria a arreglar-mos les patilles o a comprar una bombilla a n’Inachitti i trobar-mos que el/la que mos despatxa fuma, ni la gent que grena o fa vidres nets a cualsevol negoci d’aquest tipus. Ni un cambrer que serveix una terrassa ni un piscinero a un hotel.

M’imagin que un autònom estima massa el seu negoci com per donar aquesta imatge. I m’imagin que un treballador por cuenta ajena va ben alerta a que el seu jefe el vegi fumant.

Perque, idò, aquest home (i molts d’altres ojo!), i enmig de la implantació d’una polémica llei on precisament la administración pública i tot lo que d’ella depén hauríen de donar exemple, fuma mentres desenvolupa el seu quefer diari que, casualment, és fer net?.

Defora, sí, pero al seu lloc de feina i a la vista de tothom: Nins, nines i ex-fumadors histèrics. No seré jo el taliban del No Fumar pero joder, una mica de vista i d’exemple i a ca seva que se fumi els ducados doblegats i al microones si vol!

2011-03-03T10:41:00.003+01:00

Algu sap la diferéncia entra un home amb responsabilitats i un sense?

Molt fàcil: Un home sense responsabilitats s'engata quan toca: Divendres, dissabtes, festes de guardar, concerts i altres events massius, divertits i populars. L'home amb responsabilitats s'engata quan pot. Normalment quan l'altre s'espassa la ressaca amb aquarius, suquets i altes dosis de cine en casa: Diumenges dematí, dia 1 de gener, un dimarts qualsevol etc. Ressaca per cert es una paraula i un luxe també destinada només als HSR (Homes Sense Responsabilitats).

Aquesta teoria se pot ampliar i modificar tant com es vulgui: Home se pot canviar per dona (He posat home només per la meva condició mig humana) i, el verb engatar es pot substituir per la vostra aficció preferida: L'scalextric, llegir, anar d'excursió, fer bricolatge o jugar a la play (o totes juntes).

2011-02-23T16:19:00.001+01:00

Perque les dones mos diguin que noltros, quan arribam un mica empesos, roncam!.

Via fogonazos, com no, el testimoni d'un oso (d'aqui la expressió ronques més que un oso) en la seva esplendor sonora hivernal.

Llegiu, si vos voleu culturitzar un poc, l'article complet de n'Aberron a lainformacion.

2011-02-16T10:35:00.001+01:00

Classes d'aleman amb en Berto:
Ara que ho fan a les deu me puc permetre el luxe de veure començar, i algun dia acabar (!) en Buenafuente. I encara que s'han de reconèixer les influencies del Chanante Team en algunes cosetes, aquest gag amb n'Eva Braun va fer que caigués del sofà de rialles (i això que na Cati m'ha posat una barrereta).

2011-02-15T10:30:00.006+01:00

Julie & Julia.

Imaginau-vos una Chef del anys 50, real, americana, casada amb un treballador de l'ambaixada USA a Paris. La dona s'avorreix i comença a cuinar, a aprende, i amb els temps escriu un llibre, el seu primer bestseller. La historia és real. La senyora es na Julia Child. El llibre es diu Mastering the Art of French cooking.

40 anys més tard, una jove bloggera, na Julie Powell, se proposa cuinar les 524 receptes del llibre original de na Julia Child, en només 365 dies. Triomfa i escriu un llibre sobre la aventura i el seu blog. Un altre Bestseller. El llibre es diu Julie & Julia: 365 Days, 524 Recipes, 1 Tiny Apartment Kitchen.

Aqui teniu el seu Blog original, amb el seu patir diari per fer les receptes i els seus entrebancs: http://blogs.salon.com/0001399/

Tot això és real. De fet elles dues no se vàren arribar a coneixer personalment, pero varen coincidir amb el temps i na Julia Child va saber del treball de na Julie Powell. Al 2004, amb 91 anys, va morir sense arribar a conèixer a la seva més gran admiradora.

Al 2008, na Nora Ephron agafa tapins i fa una pel.licula de tot això. Amb una interpretació de na Meryl Streep de les bones, bones.

I és d'aquestes pel.lícules que les veus i te'n aniries a la cuina a demostrar que dus un Chef amagat dedins disposat a cuinar qualsevol plat, per desgràcia els 5 minuts que s'estorba el Chef a aflorar ja has fet un desastre i has cridat a telecallos.

Passava igual amb Smoke i la fumera. Pero era més fàcil.

Llibre > Blog > Película.

2011-02-14T11:48:00.001+01:00

Balada ben triste per en De la Iglesia que ha vist com la seva explosiva supraspanyolada ha caigut rendida als peus de Pa Negre, d'obligatori visionat a partir d'ara, encara que no sabem ni de quin poble és en Villaronga (Permi es palmesano, pero deu viure a Barcelona fa mil anys), i en català i de províncias. En Bardem esta a 5 goyas, com el Barça del Madrid. (A Mallorca som més descafeinats, deim pa moreno)

Buried és massa yanqui i esta out del cine més angoixant desde 127 horas, encara que en Ryan Reynolds (En Jason Lee en guapo) li hagués pogut fer ombra a l'intocable Bardem.

Tot lo demés és companyia.

Ni l'ilustre Buenafuente (que sense pronter va com a poc a poc) va donar massa vidilla a una gala un pel descafeinada (lo millor: "Ministra, espero que la gala le mole, que le emole") , no només perque la guanyadora i el seu director no son la alegria de la huerta, si no també perque la tensió entre la ministra i el director de El Dia de la Bestia va acabar en empat técnic. En res del que s'esperava. Bé, un discurs del tot correcte i ben posicionat den de la Iglesia, pero la sangre no llegó al rio.

Lo millor? El curtmetratge del principi.

Igual és que plovia.

2011-02-10T11:39:00.002+01:00

El Gran Wyoming, una relíquia dels 80 que encara funciona.

S'ha sabut actualitzar i adaptar, rodejat de un parell de jovenetes que li riuen les gràcies ("que guapo soy") i amb un equip de guionistes més que envejable, hem de reconèixer que, El intermedio, és de lo poc que se pot veure ara mateix als mils de canals de la TDT.

La llàstima de El Intermedio, del que me declaro seguidor habitual, és quan se posen transcendentals, sociológicament empírics (ells li diuen "experimento sociológico), per dir-ho d'una manera més explícita. I és que els hi agrada molt fer trampetes amb actors i càmares ocultes i jugar a "mira que racista/classista es la sociedad española".

M'explic: L'altre dia (i no és la primera vegada) varen collir un actor negre i el varen vestir de pilot. Aquell home, que a simple vista pareixia un pilot de veres, explicava als conductors, defora de l'aeroport de Barajas, que tenia un problema per treure doblers amb la tarja i necessitava ajuda per arribar a Madrid. La gent, gustosa i confiada, li deia que si, que l'acompanyaven.

Després, el mateix actor, vestit amb vaqueros, ho tornava provar amb una sort molt distinta. La gent li negava dur-lo cap enlloc perquè, en principi, no se fiaven.

La superconclusió que radiografia i defineix als espanyols: Som uns racistes o, en aquest cas, uns classistes (o les dues coses). Mos fiam d'un uniforme, encara que el dugui un negre. Aquesta prova, tan manipulada, a alguns els hi servirà d'exemple (la mostra, estadísticament, tampoc fa la prova massa fiable, apart del modus operandi), pero és tan fàcil i demagògica que no me pareix digne d'en Wyoming i els seus guionistes.

Per la mateixa regla de tres una persona que no sàpiga rés de futbol no durà a n'Eto'o o a n'Adebayor. Valenta xorrada, aquests dos, com el suposat pilot, tenen massa mitjans a l'abast com per haver de recòrrer el parking de Barajas amunt i avall a la cerca d'ajuda per anar a Madrid. (per molt que una de les tarjes no li funcioni).

El video de l'experiment: Que será lo que quiere el negro.

PD: N'Usun Yoon (més o manco s'escriu així no?) també desdiu un poc amb el panorama general.

2011-02-08T11:39:00.000+01:00

Una altra vegada el cotxe del Google Street View. I aquest pic... Aturat al portell del Guinyent!! Permi mos cerca. De totes formes fa estona que no actualitzen. Duen les mateixes zones a Mallorca desde l'estiu passat.

2011-02-07T10:27:00.002+01:00

Les meves messions pels Oscars (els grossos):

Millor Película: Black Swan (s'estrena per aqui la setmana que vé)
Millor Actriu: Natalie Portmann (per Black Swan)
Millor Actor: També esta cantat, el Colin Firth per El discurso del Rey
Millor Director: David Fincher, per La Red Social.
Millor Actor secundari: També esta cantat, Christian Bale per The Fighter.
Millor Actriu secundari: Melissa Leo, per The Fighter
Millor Peli d'animació: Toy Story 3
Millor Documental: Exit Through the gift Shop
Millor Guió original: Origen
Millor Peli estrangera: In a Better World (Dinamarca)

Dia 27 a les vostres pantalles. Mentres tant, ahir vaig veure (no la vaig acabar gràcies al cel perque me vaig dormir) una de les pitjors películes que se poden fer. Sense gràcia, amb una correcció política vomitiva i una americanisme empalagós: n'Adam Sandler no ha estat mai sant de la meva devoció per aquest rojat confirma que la edat mos deixa tocats a tots: Niños Grandes. I te demanes. Que fa na Maria Bello enmig d'aquest desproposit? (Perque n'Steve Buscemi n'ha fetes de pitjors...).

Evidentment tot aquest rollo no és més que una excusa per posar una foto de na Natalie Portman.

2011-02-02T12:11:00.000+01:00

Quasi dos mesos sense bloggear!! Això sí és un record. Un dia explicaré els pros i els contras de estar desconectat de la xarxa.

Avui pero, me vull fer ressó del famós tweet de David "einstein" Bisbal: Nunca se han visto las pirámides de Egipto tan poco transitadas, ojalá pronto se acabe la revuelta, se queda ample el pájaro. Aquest jove dona, al seu Twitter, la seva particular opinió sobre les conseqüències de la crisi Egípcia. Lo millor de tot són els comentaris al respecte. Ell, tot indignat, ha borrat el Tweet i ha recordat que la gent, a l'atur, té poques feines.

O sigui, que l'ha acabada de cagar. Suposam que el seu manager avui no ha dormit gaire.

Un famós d'aquests amb twitter és com un famós sense maquillar. Massa real. I molt decepcionant.

Aquí un exemple del que, desde el hashtag #turismobisbal, es pot llegir sobre el seu tweet. La majoria són bonissims. Un exemple: He estado en Bangkok pero ni rastro de la oreja o Nunca se había visto la Luna tan poco transitada, ojalá que pronto acabe la Guerra de las Galaxias

2010-12-09T16:43:00.003+01:00

S'ha de ser PORC.

La imatge esta presa fa 5 minuts, amb el mòbil. Acostumats a trobar de tot (la majoria de vegades portat pel vent), ens ha sorprés, tot s'ha de dir, trobar un volqué emprat a la porta del garatge. Les rodes insconscients del cotxe han fet l'esbaldreig oportú.

No sé que pot tenir al cap algú que canvia al seu fill enmig del carrer i decideix deixar les restes enmig de la via pública, pero que no passi pena de la multa, si li trob, en tornar, s'ho haurà de menjar.

PD: De regal, i a això sí que hi estam per desgràcia avesats, al cantó de Carrer Garriga (el del volqué) amb Coronel Aloy, (la foto també és de fa 5 minuts), els pastelets diaris. La sort és que els cans no duen cap impediment i la merda és hi cau enterra directament, vista la gracia que els hi fa als porcs dels seus amos.

PD2: Queda pendent parlar de l'Institut aquest d'inspeccionar SPA's que na Munar va muntar a la seva esteticista. Quan la majoria se demanava que putes és una esteticista, ella ja robava en 5 idiomes.

Na Munar, quina dona, quina puta lladre.

2010-11-22T17:24:00.006+01:00

Idò un mes després del darrer post, amb moltes coses de les que opinar pero amb poquissim temps, he tornat a seure'm devant un ordinador per retre homentage, inexcusable, a la madrina d'aquest blog. Avui na Scarlett mos fa 26 anys. (si algú no se creu que sigui la madrina que miri la lletra petita, molt petita).

Mossa que ens honora i ens vigila desde que tenia 21 anyets. Molts d'anys, encara tens una cervesa pagada.

En un altre ordre de d'assumptes vull dir: Visca el Botellon! , per la presa de pel en la que s'ha convertit el Dimecres bò. I, pel precedent, altres festes del mateix estil.

Els empresaris de la noche haurien de fer una autoreflexió (enlloc de queixar-se de que la gent se munti el seu propi bar a una bossa del caprabo) i pensar en lo que dirien ells si els hi fan pagar 6 euros per un combinat de garrafa, en un tassó de plàstic i rellenat per tònica de 2 litres calenta i oberta. El pitjor de tot és la excusa: És que són festes. Ja, idò perque són festes ja estam acostumats a altres porcades de les que no entraré en detalls. Peró cuidar un poc el que es dona als clients, i més per aquest preu, seria la primera passa si volen evitar el temut botellon. La birra? La més barata a cada barra: Cruzcampo. Si, i la més xareca.

Del sopar ni en parlaré. Va esser un atraco pagat pel nostre pardillisme.

En resum, a Mallorca, on la hosteleria i la restauració, en teoria, fan escola, es troba el pitjor servei que se pot oferir: Barater, pirulador, poc original i antipàtic. Una llàstima.

Miraré de conectar-me un poc més i no sempre per queixar-me. Besos i abrasos.

2010-10-21T11:23:00.007+02:00

Aquesta història d’esclavitut romana al segle XXI seria digna d’un guió de n’Almodovar si un dia s’atreveix amb una de romanos (en públic, es clar).

En lloc de Sangre y Arena s’hauria de dir Sangre y Harina, pero no deixa de ser un amor impossible entre l’esclau i el príncep, entre la puta i el senyor, entre una sort de Belen Esteban saudí i la seva porta a un món de riqueses.

La cosa no ha acabat bé per a cap dels dos. La ràbia i el vici del dominador príncep del petroli acabaren amb la vida del seu criat i la justicia anglesa ha fet la resta. Una història Espartana d’amor entre homes on les gavardines Armani han subtituit al peplum i Harrod’s al coliseu de Roma.

El fill de puta creia que l’altre ser era seu. Les imatges de la pallissa a l’ascensor posen els pels de punta, i la vostra imaginació, una gramets, unes manilles i unes bosses de plàstic fan la resta quan arribaren al seu cuarto.

El moro amb doblers no volia reconèixer la seva doble vida, i el pobre esclau el tenia agafat pels ous, mai millor dit.

Aquest pic no hi ha hagut happy end per na Pretty woman.

La noticia a El Pais

2010-10-15T17:37:00.004+02:00

M'he tornat a enganxar als cómics den Calvin i en Hobbes.

En Bill Watterson, havent tancat la tira còmica al 1995 i retirat de la vida pública des de llavors és l'autor d'uns del personatges més intel·ligents del panorama comiquero.

En Calvin és un nin que parla d'inquietuts de nin amb el cervell d'un filòsof; En Hobbes, la seva mascota real, és el seu contrapunt evolutiu i l'animal que dona sentit a la paraula amistat.

Si no els coneixeu, vos ho més que recoman. Si ja les coneixeu, destapau la capsa dels còmics i tornau-los a llegir, en Calvin no han perdut un gra de sentit en el seus raonaments.

Qué és Calvin and Hobbes segons la Wiki (Molt currat): http://es.wikipedia.org/wiki/Calvin_y_Hobbes

2010-10-04T09:49:00.006+02:00

Aquests dies ha visitat l'aeroport de Palma el famós Airbus 380, el pajaro de hierro més gran del món. Aquesta circumstància ha fet que es parli molt a Mallorca dels Spotters, gent -fotògrafs concretament- que es dediquen a caçar als avions amb les seves càmeres com si estesin de safari per Kenia.

La primera vegada que vaig sentir aquest terme va esser quan vàren estrenar Trainspotting, la moda (per desgràcia encara actual) de traduïr els títols de les películes no ens tenia acostumats a que ens arribés, no només un títol original, si no també un a paraula intraduible i complicada. Trainspotting volia significar, en principi, la observació dels trens. Després vàrem averiguar que era un mot emprat pels yonkis que volia dir cercar-se les venes per picar-hi la agulla.

Ara, els moders spotters amb les seves Nikon i els seus objectius-pepino fan spotting amb les darreres novetats aeronàutiques que floten per l'aire (i nàutiques) i les mos mostren a un munt de webs de seguidors i compartidors.

Definició a la wiki i links amb les webs dels Spotters: http://es.wikipedia.org/wiki/Spotting

2010-10-01T17:16:00.006+02:00

Que feis quan vos sona el mòbil i no el podeu/voleu agafar? Estau liats, a la feina o alla on sigui i vos sona el telèfon. És algú que necessita alguna cosa, no és simplement l’al.lota que te crida per saber si hi aniràs a sopar, és un tema un poc farragós i que te durà uns minuts escabetxar.

Si l’agafes i no pots parlar t’has de fer l’estressat i, de bones maneres, fer veure que no te pots enredar. El teu interlocutor, com és logic, no te veu i no entén les presses, arribant a pensar que ets un gilipolles antipàtic. I si li dius: “Tio no me puc enredar que estic liat”, directament se pensarà que ets un pur amb ínfules d’executiu agressiu.

La solució és no agafar-lo? Com es sent la gent si no li agafen el teléfon? Sempre pots tornar la cridada i enredar a l’altre amb una excusa qualsevol: “Era a fer un café, m’he deixat el mòbil al cotxe, no l’he sentit, el tenia en silenci sense voler”. Llavors pots dedicar tot el temps del mon a escoltar a la persona que te cridava i, a més, pagant tú.

El botó “Silenci” va de puta mare per aquestes coses.

Aquesta setmana estrenen Buried (Rodrigo Cortés), una peli de 90 minuts d’un tio enterrat viu dins una capsa de fusta amb un encenedor i un mòbil. Aquest no estarà per tàctiques. Si no l’agafa i en sortir (si és que surt) te crida, té la excusa perfecte: “Estava enterrat viu i no tenia cobertura tio”.

2010-09-22T12:54:00.002+02:00

Sabíem que Origen, el peliculon den Christopher Nolan d'aquest estiu que ja se mor, donaria molt més de sí que quatre opinions de bareto al voltant d'unes canyes pero... Tant com això?

Alerta, aquest article és només per gent que hagi vist Origen i tengui ganes de que li expliquin el final amb una teoria que desmunta total i absolutament el guió de la peli. Si no la heu vista no importa ni entreu perque no entendreu rès.

Si la heu vista i nos vos va agradar probablement tengeu un motiu més per intentar comprendre de que va.

A mi m'ha encantat, no tant per la explicació en sí (hi pots estar d'acord o no) sino perque he constatat que la pel·lícula és molt més del que a simple vista pareix, que amaga trucs i que és més complexe que intentar afaitar-se els bigots com en Jose Mari.

The Mother of the Lamb:

http://www.precriticas.com/blog/hypnos/la-explicacion-del-final-de-origen/

2010-09-20T12:13:00.003+02:00

Ara que l'estiu s'esvaeix, fotos guapes de capficos del Boston Globe.

2010-09-16T17:14:00.008+02:00

Avui, sota la estreta vigilància de la Torre de Pelaires, a Palma, dos animals d'aigua se barallaven per veure qui era el més gran del corral. El Venture de la P&O Cruises, amb capacitat per 3.574 passatgers i 290 metres d'eslora (de part a part, pagesos!) i el Adventure of the Seas: 310 metres d'eslora i capacitat per 3.114 passatgers, de la Royal Caribbean International. La paraula és GROS.

Les fotos cutres les he fetes jo amb el mòbil. Les altres són de la xarxa.

Fotos del Ventura a Vigo

La web de P&O Cruises

La web del Adventure of the Seas

l'Adventure of the Seas. La meva foto

El Ventura

l'Adventure of the Seas

2010-09-16T10:30:00.002+02:00

Avui, un datil francés.

2010-09-15T12:20:00.004+02:00

Una lonxa de cuixot de 13.90 metres que entra al record Guiness? Un tio que se dedica a tallar cuixot per tot el mon?

Avui, a Vides Curioses, vos present en Nico Jimenez, el tio que m'agradaria tenir devora quan faig un pa amb oli.

2010-09-14T09:59:00.001+02:00

GRANDE!

2010-09-13T16:43:00.008+02:00

He estat veient resumens den Buenafuente a la Sexta i, encara que ho fan tard de collons, he vist inclús algun programa en directe, sobre tot el monòleg, i el cabró no ha perdut xispa.

Ara és més un rollo para todoslospúblicos, pero t'arranca la rialla en voler.

Una de les diferències més grans, això sí, és la durada: 9 minuts de monòleg! I una altra, i grossa, és que amb el PP al govern la cosa donava per molt. Recordau en Trillo i n'Ana Palacio?

2010-09-08T10:26:00.002+02:00

Ahir hi va haver el pase oficial, a Venecia, de la nova peli de n'Alex de La Iglesia. Un altre dels directors de la nostra generació i un d'aquests freaks genials que quan estrenen, sempre és noticia (Com un temps en Kevin Smith, nunca mais).

Balada Triste de Trompeta: Per a la estrena a les nostres sales hiperrefrigerades haurem d'esperar un poquet encara, fins al 17 de desembre. Mentres, deleitau-vos amb el poster:

2010-09-07T12:49:00.003+02:00

Piscines abandonades a California + Skaters rabiosos per patinar = Un video collonut de veres.

Via Fogonazos

2010-09-06T10:32:00.003+02:00

Com era Mallorca al 1956 a vista d'ocell. Els més vius ja deveu conèixer aquesta aplicació, jo l'acab de descobrir i, com tot el món Google Maps/street view etc. m'ha fascinat. Una foto de l'exèrcit feta al 1956 mostra Mallorca (Balears) tal com estava abans del boom turístic.

Aquest any vàren nèixer en Mel Gibson, n'Ana Rosa quintana, en Tom Hanks i en Miguel Bosé. Mirau si fa anys!

Observau aquestes dues captures i no me digau que no és per flipar. És la zona d'Alcúdia i el Port. Apart de prácticament cap hotel, no hi havia ni els estanys artificials ni les carreteres (ni les rotondes!!). Si voleu anar al mapa per investigar altres arees de les illes aqui teniu el link:

http://ideib.caib.es/visualitzador/visor.jsp

A la esquerra hi ha un menu on podeu triar l'any, quan pitjau la foto antiga se superposa a la actual, com si d'un viatge en el temps és tractàs.

2010-08-30T14:06:00.007+02:00

Per Menorca tot igual. Igual de bé.

He notat més presència que mai d'italians (de totes les edats) i, segons en Dan, la diferència amb els altres anys -punt de vista turístic/econòmic- és que la gent enguany se'n va de picnic a les platges, un poc a la aventura; I els altres anys, als españolitos, si la platja no tenia xiringuito per fer una Cruzcampo els hi queia l'ànima als peus. O sigui: La crisi o la Tarifa plana d'arena.

No passa rès. Les platges estaven petades pero s'hi podia estar. Se troba lloc fins i tot als pàrquings (inclús a Sant Lluis, amb el jaleo començat). Hi havia també la possibilitat d'estar-se qüasi tot sol a alguna cala, lo qual és un autèntic luxe en plé més d'agost (això sí, s'ha de caminar un poquet). Les del nord, confirmat, són més verges que les del sud (no ha de bufar Tramuntana pero!)

La teoria de la Autosuficiència Vacacional (o també denominada Botellon Familiar, una espècie de hippisme obligatori.) den Dan cobra vida si et passeges per exemple per Cales Fonts, on en ple divendres 27 d'agost, era possible seure en un restaurant sense reservar (No al Trebol, of course). La gent se'n va al super, carrega (i no de JB precisament) i se'n va per enmig a dinar/sopar i el que faci falta. Resultat? Un augment de la brutor, no exagerat, pero si la tendència se confirma, pot arribar a ser preocupant. Al cami cap a la platja de Macarella fins i to vàrem trobar un bolqué usat (a part de tabac, llaunes...).

Un puntasso: Un tipo a la platja de Cavalleria que se passejava amb una carretilla venent llaunes fresques, això sí: Recollia tot el que podia i més: Net el paio. La llauna d'Estrella 2 euros, no esta mal si se té en conte que el tio havia de baixar les famoses escales.

Ciutadella un ambientasso, amb tot de gent i tots els negocis oberts i a rebosar de gent (per Sant Joan és un altre història), Maó estava més mort, molt de rollo nàutic al port bastant pijo i italià, i pel centre els currantes de sempre mesclats amb els turistes a la recerca del millor souvenir. Molts de catalans, com cada any, i algun famosete per enmig.

Sant Lluis (vaig fer bonda), En Dan i na Tsukiko, s'Arenal den Castell, Binibeca, El Nàutic, Fornells, Binimel.la, la fabrica de cervesa Illa (de la que parlarem d'aquí uns díes al bloc de La Birreria) i altres noms propis arrodoneixen aquest complet cap de setmana. Les fotos, poc a poc, al Flickr.

2010-08-25T14:25:00.007+02:00

No puc evitar compartir aquesta història perque la he trobada de rabiosa actualitat i interessantíssima (alerta que implica llegir, me sap greu per l’esforç pero val la pena):

"El tiempo, es un invento, con un caracter muy violento", que diuen els Dinamo. Pero que passa si el temps no és el que mos pensam?

El temps, per donar una resposta ràpida, és el que ens indica el rellotge. Ara son les 14:30, o les 14:57 o les 14:40.

Ara bé, sino tenguessim constància numérica d’aquest fet (recolzat entre d’altres per l’hora de l’ordinador, de la TV, del rellotge del teu jefe, el de la esglèsia que duu retràs o el del cotxe), com sabríem la hora que és? I si no saben quina hora és, com sabem a quina hora ens hem d’anar a dormir? Quan sigui fosc, me direu, Robinsones de la vida. Pero i que passaria si ens recluim a una cova a les fosques durant mesos i perdem la noció del temps totalment? Els més vius me contestareu: Idò menjaríem en tenir fam i dormiríem en tenir son. I això, Pequeños saltamontes, alteraria el vostre ritme diari o no? Dormirieu 8 hores de cada 24 com ara? Passaríen els díes que calculau que passaríen? La resposta és No.

L’intent d’aïllar-se per comprovar, finalment, que els temps es relenteix, s’ha diut a terme. I de quina manera.

Llegiu l’article de Amazings (bloc de ciencia que no deixaré de recomanar mai juntament amb el de Kurioso i Fogonazos, que me tenen absolutament enganxat).

El tiempo. Es un invento?

Article sencer: El hombre que quiso vivir sin tiempo.

2010-08-24T10:45:00.002+02:00

Ja que has de regalar alguna beguda amb motius promocionals, fes-ho d'una manera original.

Pots inclús fer creure que ho acaben de tirar des d'un avió en paracaigudes. La capsa ho diu clar "airdrop".

2010-08-19T17:28:00.002+02:00

Policia Autonòmica. Avui m'han tornat pegar les rialles.
Perquè Policia Autonòmica.? A meam, si alguna cosa és una despesa monumental -i quan parlam de funcionariat i recursos humans ho sol esser- i mos la poden arreglar des de Madrid, que no és molt millor?
No tenim suficient despeses inútils i competències que no podem assolir per encara damunt voler-ne d'altres? Que té de dolent la Policia Nacional o la Guardia Civil? És policia, for god's sake!. Que no parlen mallorquí? (o no el volen parlar) No passa res!. A més hi ha els Municipals! Que no mos aturin i ja esta, miram de no tenir massa contacte amb ells i anam passant ostia. La policia ha de ser com els airbags del cotxe: Hi ha de ser, és allà, ho sabem, pero més val no comprovar-ho mai.
A més. Algú es pensa que els nostres sheriff Ripoll ho farien millor que la poli forastera? Als residents ens faríem descompte a les multes? A tràfic hi hauria ensimades gratis per berenar? La Marijuana de denominació d'Origen Mallorca estaria exempta de multes i penalitzacions?
No serà que entre una cosa i l’altre, que entre equipaments, cotxes, cuartelillos pintats amb la bandera, logotip den Miquel Barceló i botes de pell fetes a Inca els euros tornaràn a volar de aqui para alla?
Mentres duri aquest impass cap a una autonomia sèria –això d’ara, amb aquesta classe política, se sembla més a un circ, un circ on de cada vegada han de ser els ciutadans els que han de fer politica i vigilar d’aprop als vertaders polítics- i alguna cosa més al futur, més mos val aprofitar el que mos envíen de Madrid, que no esta la cosa com per tirar doblers darrera Geypermans des Raiguer amb porres de fusta d'alzina mentre trastos com el Palau de Congressos se menjen els euros com qui menjar palomitas.
“És que la Ertzaintza, és que els Mossos d’Esquadra”... Per favor!!!!

2010-08-18T11:54:00.007+02:00

Per si algú se pensava que els arbres estaven així tota la vida, com les muntanyes, les roques o les pedres. Per si algú es pensava que per ells, pels arbres, encara que tenguin cents i cents d'anys d'antigüetat, els temps no passava i no es morien, avui toca video de vida i de natura, (de natura morta), de lliçó de vida llarga, d'una alzina concretament: Encina de La Marquesa o Encina Gorda, de més de 800 anys. Devall la seva ombra hi cabíen 1.000 ovelles diuen.

He trobat aquesta història a menéame i m'ha parescut desembafant i polida, estava un poc cansat de tecnologia, gent i quotidianitat que passa volant.

2010-08-17T14:38:00.003+02:00

Com cada any, el birracruzis ha estat un éxit rotund. I com que pujar videos al facebook no me va bé, pujo aqui el video de la gamba que vàrem fer, devant la mirada atónita dels clients, al jardí del darrera del Viva Tropic.

2010-08-13T17:38:00.009+02:00

Inception (Origen). Hi ha algún spoileret petit.

Pels qui, com jo, sou fans den Chris Nolan, teniu molt avançat. Pels altres, aferrau-vos a sa cadira que venen curves (de veres).

La pel·lícula comença a poc a poc pero sense pausa, no s'entreten gaire amb obvietats que podríem dir "poc cientifiques" i no expliquen massa, per exemple, la manera com es dormen ("un sedante"), la morfologia dels somins, -molt lineals i estructurats- o qué feia exactament en Cobb abans de la "extracció". Es passa de llís cap al tema principal, la missió d'endinsar-se dins un subsconcient en concret, i de quina manera: El parking del Corte Inglés crec que no té tants de pisos per avall!. I el tronc de la pel·lícula és de vertigen.

La filmació avança amb la mateixa cronologia que condueix al nostre cervell a les profunditats dels somnis, fins al punt que no nomes et planteges si el que veus a la pantalla és o no vigilia, si no que tú també comences a entrar dins una espècie "trance" del que no surts fins acabada la projecció (jo vaig sortir mig marejat, en serio), perque a la fi el cinema és un poc això: Una manera de somiar, d'escabullir-se, de cercar una realitat alternativa, com el tren.

I molts d'ascensors, molts. Sense que ens adonem, Chris Nolan va posant en escena elements típics dels somnis, com ara són els ascensors, les caigudes, els túnels, la foscor, la manca de gravetat (aquest tret sí que és més evident que elsanteriors).

La relació entre les diferents capes de sonis, la relació cronològica vull dir, és tal vegada un poc massa "exacte", i la manera com la física afecta a les diferents capes dels "Adormits" també és un poc inversemblant, pero precisament la gracia de la pel·lícula és aquesta. Si mai ningú ha pogut controlar, vestir o dissenyar un somni, tampoc no som noltros ningú per dir-li en Christopher Nolan com ho ha d'interpretar ell.

Banda sonora, història i interpretacions sobèrbies, tot acompanya.

Té reminiscències, sobre tot, de Dark City i de Abre Los ojos. I hi ha un nivell que els qui heu jugat al GTA IV també tendreu un Deja vú.

Se'n poden parlar díes. Esper que vos agradi tant com a jo. Demà al Birracruzis, un poc retxats, podem avançar teoríes, bon cap de setmana.

2010-08-10T14:05:00.005+02:00

La realitat supera la realitat: Un arcade de cotxes amb un circuit real de cotxes a una altre habitació.

Tots és un poc cutre-cartó pero funciona: Per una part una pantalla, un volant i una palanca. I per una altra una espècie d'Scalextric lunar amb un cotxe dotat de càmera wireless i controlat per la maquina en sí.

Una gran idea que ja m'imagin amb helicòpters en miniatura: Cagondeu que n'hi ha de gent en es paro!

via http://www.inewidea.com/

2010-08-10T12:57:00.002+02:00

Kyle Eastwood, fill den Harry El Sucio, originally uploaded by simollepol.

Kyle Eastwood, ahir a Sa Pobla

2010-08-10T12:56:00.001+02:00

037, originally uploaded by simollepol.

2010-08-09T11:29:00.003+02:00

Aquest Blog no tanca per agost pero quasi. El subtil capfico d'una abella. Així es titula el video d'avui amb el que me feia ganes adjuntar una reflexió que rès té a veure:

Perquè els hotelers, tan proclius a fer manifestacions quan un tema les hi pica (vegi's el pitoste mediàtic que han muntat amb el tema Golf a Son Bosc) callen davant l'actual demostració pública de l'expoli al que l'Ibatur els va sotmetre durant el regnat den Jaume Mates I, amb presses de pèl com la de la targeta verda i altres animalades similars?

La abella:

via http://micaballodecarton.blogspot.com/

2010-07-29T17:08:00.005+02:00

Al ferrer que me va fer la gàbia m'el enduc d'excursió en tornar. Vaja fill de puta.

Video acollonador per dessitjar a tothom un feliç etiquetatje de les fotos de La Patrona al facebook. Visca Ossifar!

Vos recoman llevar el sò. Al fireret que el va editar li agraden massa les pastilles.

2010-07-28T14:11:00.009+02:00

Segons el catalans Curses de Braus, segons la resta de l'estat espanyol Corridas de Toros. Segons noltros Toros, directament: Fan toros. Hi ha toros. Has d'anar a nes Toros?.

No m'agraden els toros; No només perquè sigui una cosa espanyola o perquè facin mal als animals, que també. Es que és una cosa antiga, viejuna, machistota i passada (un poc com l'exèrcit o la església, pero amb manco doblers), amb tots aquells homes disfrassats ridículament d'estatuetes de televisor (o era al revés?), adorant i besant a unes verges que ja no existeixen, encaixonats amb zero glamour dins un microbus de cami al "Ruedo", firmant autògrafs a 4 fanàtics que no tenen ni la EGB.

És com d'una heroïcitat caduca i retrògrada, com una cosa descontextualitzada i fora de temps. S'hauríen de veure en blanc i negre, de fet, fa 60 anys, amb el blanc i negre, la sang no era tan sang i el patir no era tan patir. Avui, amb l'arribada del HD i de les càmeres amb mils de megapixels, la realitat se'ns ha tirat damunt i tot aquest realisme mesclat amb la nostra suposada consciència moderna i ecològica que ha fet que tot aquest teatre hagi quedat molt enrrere. De fet, l'altre dia vaig llegir un article, a una revista a, com no, un bar de Palma, d'un ex-crític de Toros, un home que havia crescut interessat per toros i havia fet d'aquell interés la seva professió. Ara, retirat d'aquestes històries, reconeixia haver canviat i, que en plé segle XXI, era un disbarat anacrònic i una barbarie. Aquest canvi no tothom el pot fer.

Els catalans han canviat, han parlat i sels ha escoltat. De totes formes hauríen d'haver prohibit les Corridas de Toros, no les Curses de Braus.

Si a Mallorca o a Balears prohibissin els toros, seria una rialla, ja que aquí els toros són una rialla. És un festival, una sesentada, una espanyolada i un souvenir. Pero és impensable, ja que aquí no se solen fer les coses per sentit comú, si no per euros.

Ara si que no entenc perquè tanta gent du un adhesiu d'un toro aferrat al cotxe, són els defensors del toros -de l'animal, vull dir- o del les corridas, alla on l'animal és maltractat??. I apart, vols dir que d'aquí poc prohibiran les colcades d'ase també?

Tot el que té a veure amb la simbologia automobilística és un mon per investigar. També tendrà el seu dia.

Aqui el Niño de la Bruni entrant a Matar. I esta com a emprenyat.

Més fotos de San Fermin a The Big Picture.

Marineland. Un mundo felis

2010-07-22T13:11:00.001+02:00

Marineland. Un mundo felis, originally uploaded by simollepol.

Fent proves d'interacció entre el Flickr i Blogger... Això és un no aturar!

2010-07-21T15:52:00.016+02:00

Ni 11-S, ni 11-M, ni 11-J ni osties (i un altre 11 per cert!). Una data per recordar és la d'ahir: 20 de Juliol. Al loro perque acabarem els bytes de l'agenda per anotar tants esdeveniments, i no gaire bons, precisament:

Ahir, i a pocs quilòmetres de Muro, va esser descobert el cos de la nina aquesta búlgara dins un cotxe que es pegava foc. Fermada. Té, segons diuen, tota la pinta de ser un crim passional d'aquests que posen els pels de punta i dels que demostren que no hi ha ni un 1% guanyat en la lluita per la igualtat mentre a un sol home del món li doni per pensar que qualsevol dona és de la seva propietat. Perquè al final, el sentit de la propietat, que tan inculcat tenim, és l'arma silenciosa que provoca molts d'aquests crims. "La maté porque era mia", que deia aquell.

No tot havien de ser males noves -encara que també això pot acabar en desgràcia-. El naixement d'una estrella, que fa com a por, és noticia també el 20/07.

Té 300 vegades la massa del sol i s'anomena més o manco com un robot d'Star Wars: R136a1. Una estrella que només d'apropar-se uns milers de quilòmetres a la terra ens deixaria socarrats com el darrer tros de xulla de ses esgrelles des fogueró de Sant Antoni. El tros que, fred i fort com una pedra, se l'acaba menjant el moix.

Ahir, per rematar, va esser empresonada (comença a cumplir condemna a la fí) la fake-girl d'internet (i crec que també ha fet alguna pel·lícula) Lindsay Lohan. Una notícia que tota sola no diu res, pero juntament amb les altes, comença a fer sospitar alguna cosa. I diuen que aquesta joveneta és la re-encarnació del Mal, i no del mal de queixal precisament.

Més coses, tiram d'història: dia 20 de juliol del 1944 un grup de militars del que destacam el nom de Von Stauffemberg atempten contra el Führer. El puta Hitler, churrero ell, se n'escapa i segueix erre que erre amb la seva mania de matar gent amb embatumades de Zyklon B.

Una més: el 20 de juliol de 1973 mor, sense que encara no s'hagi pogut explicar la raó, en Bruce Lee.

La pobre búlgara, la estrella assassina, na Lindsay Lohan que fa més por que la estrella, en Hitler, en Bruce Lee. Bons precedents per prendre una gran decisió aquest dia?. No seria millor que ningú hagés anat a fer feina? Sobre tot els polítics de Mallorca?.

Idò no, aquest dia també serà recordat per la darrera capullada d'allò que un temps, molt, molt llunya, se varen atrevir a dir-se "els nostres representats":

Recordarem el 20/07 per ser el dia que el carrousel de l'humor, el Pim, Pam, Pum de la política mallorquina (PP+UM) vàren unir les seves forces (?), una vegada més, per, tapant-se les orelles i, fent valer els interessos de quatre particulars i deixar construir l'absolutament innecessari 25è camp de golf de Mallorca.

Esper que la maledicció d'aquest camp de Golf se faci eterna i els hi pegui rampa cada vegada que agafin el Putter.

2010-07-14T15:45:00.007+02:00

Enyorau la era de les recreatives? (si, ara encara n'hi ha, pero són una merda, cadascú ja té la seva consola a ca seva).

Aquella era una època on per jugar a un videojoc te'n havíes d'anar a un lloc anomenat Saló Recreatiu, una Sala de Máquines que li deiem noltros, com si vos la sala de turbines d'un barco.

Un lloc fred, amb un tiparraco antipàtic que t'amollava el canvi com si te fes un favor i que no volia saber rès si la màquina no anava bé. Quan entraves no havíes de posar a pasta a la primera màquina, t'ho havíes de pensar bé. Primer calia recòrrer totes les instalacions, veure si hi havia novetats, mirar quines màquines estaven més petades de gent, i, després de vigilar l'entorn, decidir quines t'agradaven més i a quines duraries més amb 5 duros. La mitjana d'aquestes dues variants t'ajudaven a triar la màquina on te viciaries. Trastos com l'Out Run (amb carcassa), l'Operation Wolf i, sobre tot, l'After Burner estaven bé per jugar un pic i flipar amb les cabines pero després eren un sacadineros destinats només als pijets (que d'altra banda, no sabien jugar al Pang ni al Tetris).

Més endavant ja mos viciavem a sales amb bar (mític l'AllStar de Pedro Mas i Reus), i començavem a beure birres amb jerres, pero això ja són altres històries...

Aquesta web vos farà saltar la llagrimeta si sou tan nostàlgics del vici com jo: http://www.arcade-museum.com

2010-07-12T16:10:00.007+02:00

Vos pensaveu no veure mai junts, a una mateixa peli, a na Lindsay Lohan i en Robert de Niro? Vos pensaveu que ja ho havieu vist tot, fins i tot veure guanyar a La Roja? Idò mirau el trailer sgüent. Una Robertrodriguezada com sempre i com mai, i un senyor homenatge a en Danny Trejo.